diumenge, 30 de desembre del 2012

Canelons de tonyina fresca


Van regalar-me una tonyina fresca de L’Ametlla de Mar, bastant grossa, com en principi no tenia intenció de cuinar-la, la vaig posar al congelador, ara, al arribar aquestes festes on a la cuina et pots lluir una mica i sempre ets més gent que de costum he aprofitat per treure la tonyina del congelador i en comptes de fer els canelons de carn, els he fet de peix. Us deixo la recepta per si en algun moment la voleu fer.







   Ingredients:
Un quilo de tonyina fresca.
Mig quilo de gambes.
Un quart de calamar fresc.
Quaranta plaques de canelons.
Un pebrot roig no molt gros i un de verd italià.
Una albergínia rodona.
Tres o quatre tomates de penjar.
Una ceba.
Llet.
Farina.
Oli.
Sal.
Mantega.
Formatge ratllat.








   Elaboració:
   En primer lloc netejarem la tonyina, li traurem la pell i la farem a rodanxes (si la compreu, això us ho faran a la peixateria), la posarem en una escorredora i passarem a netejar el calamar i les gambes. A continuació en una olleta en aigua bullirem les gambes, en dos o tres minuts ja estaran, les traurem de l’olla i reservarem.
   En una paella hi posarem un got d’oli (dels d’aigua), i fregirem la tonyina tomba i tomba, la reservarem, en lo mateix oli sofregirem per ordre la ceba, els pebrots, el calamar, la polpa de l’albergínia i les tomates (tot picat ben petit). Li traurem les espines a la tonyina i amb una forquilla la xafarem una mica i la tirarem a la paella, juntament amb lo sofregit. Pelarem les gambes, les tallarem petites i també les hi tirarem, farem dos o tres voltes, retirarem una mica la pasta del mig de la paella, on hi tirarem una cullerada de farina i llet, fins formar una beixamel, que mesclarem amb tota la pasta (que quedi un punt melosa),  remenarem i si queda espès podem afegir una mica més de llet.
   A continuació deixarem refredar aquesta pasta i mentrestant en una olla amb aigua, sal i un raig d’oli bullirem les plaques de canalons. Les refredarem estenent-les sobre un drap i les assecarem.
   Quan la pasta sigui freda la repartirem per sobre les plaques dels canalons, embolicarem els canalons i els posarem en una placa de forn untada amb mantega.








    Passarem a fer la beixamel, en una paella posarem 50 grams de mantega, tres cullerades d’oli d’oliva i dos de farina, remenarem fins que la farina sigui una mica rossa, anirem afegint la llet sense deixar de remenar, deixant-la coure uns deu minuts. La colarem i la tirarem per sobre els canalons, escamparem per sobre el formatge rallat i unes boletes de mantega.
   Els posarem al forn a 180 graus, durant quinze o vint minuts per coure i gratinar.








   Estem acabant l’any 2012 i estic contenta perquè he pogut portat a terme el propòsit que em vaig fer, al començar aquest bloc: “Presentar una recepta al mes” i ho he aconseguit. Desitjo que el pròxim 2013 també ho pugui fer.  BON ANY NOU PER TOTS.



diumenge, 2 de desembre del 2012

Suquet de peix amb gambes i escamarlans







Estem prop de les festes de Nadal i ens hem d’anar pensant els plats que farem duran aquests dies, sopa de flam, sopa de galets, carn d’olla, canelons, gall d’indi, pollastre farcit i per què no... un dia podem fer un plat de peix, què es la recepta que a continuació us explicaré.

   Ingredients:
Quatre talls de lluç.
Quatre talls de rap (demanarem a la peixatera si ens pot donar els fetges del lluç i els del rap).
Quatre gambes.
Quatre escamarlans.
Mig quilo de musclos.
¼ de quilo de cloïsses.
Tres llesques de pa de barreta de quart.
Quatre grans d’all.
Tres o quatre tomates de penjar.
Una cullerada de farina.
Una cullerada petita de pebre roig.
Un paperina de safrà en bri.
Un ramell de julivert.
Oli i sal.

   Elaboració:
Primer que tot netejarem el peix i obrirem els musclos al vapor.  A continuació en una cassola de terra posarem oli a escalfar (no cal que sigui molt calent), i tirarem els fetges farem dues voltes i els retirarem, en el mateix oli fregirem el pa i els alls que també retirarem. Ratllarem les tomates de penjar i les ficarem a la cassola, sofregirem una mica i posarem la farina i el pebre roig (compte que la farina i el pebre es cremen molt aviat). Afegirem dos gots d’aigua. Quan l’aigua bulli tirarem el peix per ordre de cocció, o sigui el rap que deixarem coure uns quinze minuts, després ficarem els escamarlans, el lluç i les gambes. Amb els fetges, el pa fregit, els alls, el safrà i el julivert, farem una picada (pot ser amb el morter o amb la picadora), la tirarem a la cassola juntament amb els musclos i cloïsses, deixarem coure uns minutets més................i recepta acabada.





diumenge, 18 de novembre del 2012

Espaguetis amb gambes i morenetes (fredolics)



   Fen la recepta dels espaguetis per al programa EL SUPLEMENT a l’apartat TAPIES VARIADES m’ha vingut al cap que aquest estiu vaig rebre la visita de dos amics dels meus fills i em varen dir que encara recordaven els meus espaguetis. Un és el MARC que viu a GRENOBLE i l’altre és en JAMES que viu a DALLAS.
   Quan eren petits, els meus fills em preguntaven: “mare es pot quedar a dinar en Marc o bé en James”, i jo per dinar els feia aquets espaguetis.  La meva sorpresa va ser que quan em van vindre a visitar (després de 20 anys), encara recordaven els meus espaguetis. Jo els vaig dir que ja posaria la recepta al bloc, per que ells els fessin a les seves parelles........................ i es aquesta:








   Ingredients:
½ quilo d’espaguetis.
8 gambes fresques o congelades.
200 grams de fredolics.
Una llauna d’anxoves.
½ quilo de tomata triturada.
2 grans d’all.
½ got (dels de vi) d’oli d’oliva.
Sal.
Orenga.

   Elaboració:
Posarem una olla gran d’aigua a bullir.  
En una cassoleta de terra i tirarem l’oli i les gambes, quan siguin rosses les retirarem, a continuació tirarem els fredolics, farem dues voltes i també els retirarem; amb el mateix oli ficarem les anxoves i els dos grans d’all, (tot tallat a trossets petits), afegirem la tomata i un pessic d’orenga.
Mentre es fa el sofregit, pelarem les gambes i les tallarem a trossets d’un centímetre aproximadament i juntament amb els fredolics ho afegirem a la tomata i rectificarem de sal (s’ha de tenir en compte que hi ha una llauna d’anxoves, i ja porten sal).
Ficarem a l’aigua bullint una cullerada de sal i tirarem els espaguetis, quan siguin “al dente” els passarem per l’escorredora. Després els posarem a un vol i tirarem tot el sofregit de la cassola, hi donarem un parell de voltes i a taula.

divendres, 19 d’octubre del 2012

Endívies amb magrana


   

Estem a la tardor, us presento aquest plat tan refrescant, confeccionat amb productes de la temporada.

  Ingredients:
Magrana.
Endívies.
Nous.
Formatge.
Oli extra verge.
Vinagre de Mòdena.
Sal.

   Elaboració:
En primer lloc netejarem les endívies i posarem les fulles cap per avall damunt de paper secant, quan siguin eixutes les ficarem en una plata, les salarem una mica i anirem ficant els ingredients. Per treure els grans de la magrana o farem de la següent manera, partirem la magrana per la meitat i amb una ma de morter picarem per la part de la pell, a sobre de un plat o un vol, veureu com tots els grans es desprenen en facilitat. A continuació els anirem tirant per sobre les fulles, juntament amb els galls de les nous i el formatge fet a daus, tirarem per sobre una mica d'oli i vinagre de Mòdena i ja està llest per menjar.

divendres, 28 de setembre del 2012

Perdius hort i muntanya


   Ingredients:
2 perdius joves i tendres.
1 pot de fredolics en conserva.
1 ceba grossa.
1 pebrot roig mitja.
1 pebrot verd italià.
2 tomates de penjar.
1 massana Golden.
2 pastanagues.
1 porro petit.
1 tronxet d’api petit.
1 mandarina o bé 2 cullerades de vinagre.
1 cabeça d’alls.
1 ramell de farigola, llorer i julivert.
7 o 8 grans de pebre.
1 copa de brandi.
2 onces de xocolata negre.
1 got (dels de vi) d’oli d’oliva.
1 sobre de safrà en bri.
Farina. 
Sal.
Aigua.


   Elaboració:   
Tallarem les perdius de dalt a baix i les salarem, en una paella posarem l’oli a escalfar i quan sigui calent, tirarem les perdius, prèviament enfarinades, tallarem la ceba a trossets, el porro, els pebrots, l’api i la massana, farem les pastanagues a rodanxes i ratllarem les tomates. Quan les perdius siguin daurades les retirarem de la paella i a poder ser les ficarem en una cassola de terra.  En el mateix oli de fregir les perdius i tirarem la ceba, quan sigui tova i ficarem el porro, els pebrots la massana la pastanaga, l’api, la cabeça d’alls, els grans de pebre i el ramell d’herbes. Un cop el sofregit estigui quasi fet, tirarem la tomata ratllada i el suc de la mandarina o vinagre. Apart torrarem el safrà en bri  (el podem torrar al microones) i l’afegirem al sofregit, quan tot estigui ben sofregit tirarem dos gots d’aigua i quan arrenqui el bull o retirarem del foc.  En un cassó s’escalfa el brandi, s’encén amb un llumí i es flamegen les perdius, un cop s’apaga la flama i tirarem tot el sofregit de la paella.  Les perdius han de quedar quasi cobertes d’aigua, posarem la cassola al foc durant una hora com a mínim, les anirem tombant de tant en tant, a 3 quarts de la cocció afegirem els fredolics i les dues unces de xocolata ratllades i quan siguin toves les perdius ja estarà.  Si es volen menjar així queden com si fossin amb samfaina i a mitat de la cocció hem de tirar els fredolics. També es pot fer de diferent manera passant la salsa pel colador xino i tirar-la després per sobre les perdius, en aquest cas els fredolics els passarem per la paella i els deixarem damunt de un paper secant, quan els fredolics ja no tinguin oli els tirarem a la cassola de les perdius, posarem tot a escalfar i ja podem servir-ho.

dijous, 23 d’agost del 2012

Paella mixta

 
   Com cada any per Sant Jaume, dins de les festes Majors, es fa una paella popular al davant “La Casilla”, baix d’uns plataners molt grossos (que per cert va plantar el meu pare l’any 1965), paren les taules (que lloga l’ajuntament) les colles d’amics, famílies i coneguts, i a l’hora...tots a menjar paella.
   Anys enrere es feia concurs de paelles i era molt bonic, per tota la vora del canal
es veien els focs i les paelles dels concursants i també dels que no concursaven.
   Últimament es llogaven uns cuiners per fer-la.
   Ara degut al èxit que va tenir LA CUINA XERTOLINA a la fira de la taronja, la fan els cuiners voluntaris de XERTA encapçalats pel  senyor Josep Brunet. “José” (per als amics) em va dir que aquest any els ingredients eren els següents: pollastre, costella, sípia, musclos, arròs i “d’altres coses”. La van fer per unes 650 persones i els va quedar molt bona.
 



   La recepta que jo us donaré avui es la de PAELLA MIXTA

   Ingredients:
Mig pollastre.
Mig conill.
Un quart de costella de porc.
Deu gambes.
Deu escamarlans.
Tres popets o tres calamars mitjans.
Un quart de cloïsses.
Mig quilo de musclos.
Un quilo d’arròs bomba.
Un quart de litre d’oli d’oliva.
Un parell de tomates de penjar.
Un primento roig.
Un grapat de bajoques fines.
Un pomet de julivert.
Un all sec gros.
Un pessic de safrà en bri.
Sal.
Aigua.


 


  Elaboració:
En primer lloc, netejarem el peix, posarem les cloïsses en un casso en aigua freda i un grapadet de sal per a que treguin tota la sorra, els musclos després de nets els posarem en una olla i els farem al vapor, quan arrenquin el bull ja els podem treure del foc, els reservem apart; jo els musclos no els tiro directament a la paella, en pot sortir un en sorra o dolent i espatllar-la. Seguirem netejant els pops o els calamars, les gambes, escamarlans, verdures i paella. A continuació tallarem a trossets petits lo pollastre, conill, els pops o calamars (si és calamar el farem a rodanxes), la tomata i el primentó; les bajoques les partirem per la meitat, reservarem l’all, el julivert i el safrà.
   Posarem la paella al foc, juntament amb l’oli tirarem les gambes i els escamarlans, no cal molt fregits, ho retirarem i a continuació ja es pot posar el pollastre, conill i costella. Quan quedi tot ben sofregit tirarem el pop o calamar, després la tomata, el primentó i les bajoques. A part posarem a calentar una olla d’aigua. Farem les cloïsses al vapor. Amb l’all, el julivert, el safrà i un pessic de sal farem una picada, que tirarem al sofregit, dues voltetes i ja podem afegir l’aigua calenta i una cullerada sopera de sal, deixarem bullir mitja hora i a tirar l’arròs, que deixarem bullir uns dotze minuts, cinc minuts abans d’apagar el foc, afegirem les cloïsses i adornarem la paella amb els musclos, les gambes i els escamarlans. Deixarem reposar uns minuts abans de servir.

                                                    
                                                              BON PROFIT




divendres, 22 de juny del 2012

Cargols





   Estem en vespres de Sant Joan i penso que la recepta més apropiada que us puc donar és la dels cargols.  De cargols n’hi ha de moltes varietats i a cada poble se’n diu de manera diferent: vaques, cristians, moros, pedrenyers, marietes.....
   A Xerta hi ha el costum de menjar-ne per la revetlla de Sant Joan, de petita recordo que anàvem a on hi ha ara les escoles, tots els bars posaven la seva barra i tothom portava unes cassoles molt grans de cargols per sopar, també portàvem la tradicional coca de massana de l’agre dolç.  Després a beure i ballar per pair-los.  Ara encara es conserva aquest costum, tan sols canvia el lloc on anem a sopar, ara o fem a la plaça Major però continuem sopant cargols, i d’altres coses (els tems han canviat, hi ha més de tot), però els cargols i la coca de massana no hi fa falta a cap taula.
   També recordo que les xiquetes ens fèiem vestits de papers de diari que anàvem a buscar als bars i les tradicionals foguerades amb tots els trastos vells que ens donaven les cases per cremar.  La tradició continua, ara els vestits els fan les mares a quin més bonic i amb comptes de papers de diaris, es fan en papers preciosos.
   Igual que de les varietats de cargols se’n diu de diferent maneres, també es cuinen de diferent manera, de receptes n’hi ha moltes, però jo la que mes faig és la que us dono a continuació: CARGOLS EN SALSA.


   Ingredients:
1 quilo de cargols
1 ceba grossa
2 tomates grosses madures
1 pomet de frígola
½ pesteta
1 cullerada de farina
1 got de vi d’oli
Sal   
Aigua 


   Per la picada: 10 o 12 ametlles, 1 dent d’all,  julivert i un pessic de safra en bri.


   Preparació:
Uns dies abans tirarem un grapat de farina on tinguéssim els cargols, per dejunar-los.

   Elaboració:
Arribat el dia de coure'ls, primer de tot els hem de rentar molt, els hi passarem bastantes aigües fins que no quedin bavosos. A continuació els posarem al foc en una olla amb aigua (el foc molt baix, perquè surtin de la closca poc a poc), deixarem que arranquin el bull i després tirarem aquesta primera aigua. Tornem a posar aigua al olla, els cargols, la frígola, la pesteta i la sal, deixarem coure una mitja hora, passat aquest temps els posarem a l’escorredora i els reservarem.   Posarem l’oli en una cassola, enrossirem la ceba picada, afegirem la tomata pelada i tallada petita, quan sigui cuita la tomata i tirarem la cullerada de farina, farem dues voltes i afegirem un got d’aigua (si queda espès, posarem més aigua).   Farem la picada i quan bulli l’aigua, la tirarem juntament amb els cargols a la cassola, rectificarem de sal  i els deixarem coure uns cinc minuts.

Per postres la coca de massana de l'agre dolç




divendres, 18 de maig del 2012

Coca de massana


Com aquest mes d'Abril, per Pasqua no he pogut penjar cap recepta de "Mona", aprofitant que he fet aquesta coca de postres, us passo a donar la recepta.   Es pot fer a casa, al forn de la cuina, és fàcil de fer i queda boníssima.

Ingredients
6 ous, 600 gr. de sucre, 400 gr. de farina de rebosteria, ¼ de litre de llet, 1 sobre “Royal”, raspadura de llimona i massanes.




Elaboració
Batre les clares dels ous a punt de neu.  Afegir el sucre i fondre’l, el ¼ de litre de llet, els rovells dels ous, el “Royal” i la pell de la llimona.  Remenar-ho bé.  Afegir la farina i remenar-la poc a poc. Posar la pasta a la plàtera del forn.  Damunt de la pasta posar un polset de farina, oli i sucre. 




Després la massana tallada a galls fins i tornar a ficar una mica més de farina oli i sucre.




 Posarem la coca al forn a 180 graus, a mesura que augmenti la pasta baixarem la temperatura.






Desitjo que us quedi bona.

diumenge, 6 de maig del 2012

La Casilla


   Aquest mes d’Abril, no he pogut penjar cap recepta de cuina,  perquè al arribar el Diumenge de Rams, per cert un dia que va fer molt bo, vam anar a passar el dia a la Casilla, els que em coneixeu ja sabeu on és la Casilla, per veure com està avui de bonica, aquí poso unes fotos.












   Se estava tan bé, que vam decidir quedar-nos. És el lloc on passem els estius, està a la vora del riu i del canal de la Dreta de l’Ebre,  un lloc preciós.
   Us preguntareu què té això que veure en no publicar receptes,  la culpa va ser de no tindre connexió a Internet durant un mes i també de uns nou vinguts que ens han tingut molt distrets, aquí els teniu:
Els pares, BRAC i SAMBA, dos “bracs alemanys”



Els petits al néixer



I ara



   Ara ja puc connectar-me a Internet, i aniré penjant receptes durant l’estiu.

dissabte, 17 de març del 2012

La paella de la Geno


   Recordant la fira del cítric del any 2010...., els organitzadors i l’ajuntament em van demanar fer un plat de demostració cara al públic. A mi m’agrada molt cuinar però cara al públic no ho havia fet mai, jo em vaig espantar una mica, però vaig pensar que era com cuinar a casa, amb la diferència de tenir públic al davant, mentre cuinava.
  Quin plat faré?, pensava que tenia que ser vistós amb productes de la terra i ràpid de fer. Pensant, pensant em va venir al cap la paella d’abadeixo i espinacs que la meva mare sempre feia per Divendres Sant.
   El repte encara va ser més gran quan em van dir que tenien de convidat al Pere Tapias i ell comentaria els diferents plats que es presentaven. Jo, en Pere Tapias el coneixia de Catalunya Ràdio, del programa “Tapias variades”, on  trucava i truco (de fa uns dotze anys) per donar receptes de cuina i em va fer molta il·lusió que ens poguérem conèixer personalment.
   La cosa va anar molt bé segons em van dir, em va quedar boníssima i no vaig estar    
gens nerviosa. El Pere Tapias em va felicitar i desprès de provar-la em va demanar la recepta, cosa que li vaig donar, per si volia fer-la.
   Tothom que la va provar volia la recepta de la “paella de la Geno” ja que la van trobar molt bona, per diferents motius no la vaig poder penjar a Internet, fins ara que he fet aquest bloc, a continuació passo a donar-vos la recepta.

   Necessitarem una paella valenciana de deu o dotze racions.

Ingredients per a deu persones:
   Un tall d’ abadeixo sec de uns 400 grams.
   Un quilo d’arròs
   Mig quilo d’espinacs frescos.
   Un primento roig i un de verd o entrevirat Italià, no molt grossos.
   Quatre carxofes tendres.
   Uns brots de bròquil (que sigui tendre).
   Un all sec.
   Dues tomates de penjar.
   Un pom de julivert.
   Dues paperines de safrà en bri (no colorant).
   Un quart de litre d’oli d’oliva extra verge.
   Una olla gran d’aigua.




Elaboració:
   Primer que tot netejarem les verdures i les posarem en una escorredora per que perdin l’aigua, a continuació agafarem l’abadeixo i en una rostidora el rostirem, sense netejar, o sigui salat, mentre es rost, posarem l’olla d’aigua a bullir, netejarem les carxofes i les partirem per la meitat, agafarem un bol en aigua freda i tirarem les carxofes i el julivert (el julivert es per que no es facin negres les carxofes). Quan l’abadeixo sigui rostit el farem a trossets petits, els espinacs els tallarem a uns tres dits, ratllarem les tomates de penjar, posarem els brots del bròquil (sense els tronxos), el all i els primentons també tallats petits.
   Quan estigui tot a punt agafarem la paella, que prèviament hem netejat i eixugat, posarem l’oli i l’abadeixo, enrossirem l’abadeixo i tirarem els espinacs, els primentons i el bròquil, deixarem coure una mica;  afegirem l’all, les tomates i el safrà en bri, acabarem de fer el sofregit i tirarem l’arròs (no cal sofregir-lo molt), a continuació tirarem l’aigua bullint, i les carxofes tallades a juliana; normalment no cal posar sal, es tasta i si convé en posarem una mica; deixarem que cogui uns dotze minuts l’arròs i apagarem el foc, mirarem de tenir aigua bullint apunt (per si durant la cocció fes falta d’afegir-ne); deixarem que reposi cinc minuts i ja el podem servir.




 Desitjo que us quedi bona.



dissabte, 10 de març del 2012

Abadeixo amb samfaina i ous esclafats






Als temps dels primentons, albergínies i tomates, quan n’hi han en abundància és convenient fer “conserva”, per fer-la: netejarem els primentons (verds i rojos), les albergínies i les tomates; tallarem els primentons a trossets, les albergínies a daus petits i les tomates a galls. Ho mesclarem tot i ho posarem en pots de vidre, taparem els pots i deixarem que bulli uns 25 o 30 minuts, no treure els pots de l’olla fins que l’aigua estigui freda; molta gent i posa carabassó, però trobo que la fa massa sucosa.
    Ja tenim la “conserva” feta, la guardem per l’hivern i quan volem fer samfaina ja la tenim casi a punt. Jo al moment de cuinar-la, agafo una ceba, la tallo a juliana i quan és rossa tiro el pot de samfaina. Es pot fer servir d’acompanyament amb mandonguilles, amb conill, amb caragols, etc. Aquí la presento amb abadeixo i és la recepta que us donaré a continuació.









INGREDIENTS:
Abadeixo
Samfaina
Ous
Ceba
Oli
Sal



ELABORACIÓ:
Posarem l’abadeixo en remull, jo el faig com em va ensenyar la meva mare i no em falla mai, agafarem per aquest plat un tall del morro de bona qualitat, el tallem i el posem en remull durant 5 dies, passats aquests dies canviem l’aigua i el tenim 24 hores més, a continuació ja el tenim a punt de sal, ja el podem gastar.
Agafarem una paella en bastant oli, el posarem a escalfar i quan sigui calent fregirem l’abadeixo. En aquest mateix oli de fregir (si n’hi ha massa, en traurem una mica), fregirem la ceba i tirarem la samfaina, ho mesclem tot i quan sigui cuit, tirarem
l’abadeixo i els ous, deixarem que els ous siguin cuits....¡i a taula!









dimecres, 7 de març del 2012

Borraines








Som a finals d’hivern i ja no trobem gaires BORRAINES, em refereixo a una planta silvestre que es cria als camps del nostre territori. És una planta de la qual s’agafen les fulles mes tendres i amb una recepta que us explicaré es poden fer unes postres molt bones, de fet fa molts anys en temps de postguerra es feia tradicionalment la vigília de Nadal. Ara s’ha perdut el costum, per aquestes dates comprem torrons i d’altres llaminadures i molta gent, principalment la jove, degut a que son uns altres temps ni tan sols les coneixen.



    Tot seguit vos dic els ingredients:
Borraines
Mel
Farina
Aigua
Sal
Oli



   L’elaboració és la següent:
En primer lloc, agafem les borraines, les netegem i les posem en una escorredora, a continuació farem una pasteta no gaire espessa amb la farina l’aigua i un pessic de sal, agafarem una paella de fregir posarem bastant d’oli i l’escalfarem, quant l’oli sigui calent passarem les fulles de les borraines per aquesta pasteta i tot seguit les fregirem.
Acalentarem la mel i la tirarem per damunt de les borraines que prèviament haurem posat en una safata.



 Desitjo que vos agraden.

dimarts, 28 de febrer del 2012

La fogasseta


La meva primera recepta em fa il·lusió que sigui la fogasseta.   Fa pocs dies que ens la vàrem menjar (el dijous Jarder).   La fogasseta és un plat típic que es fa a Xerta de fa molts anys.







Ingredients:
Alls tendres, carxofa, salsitxa i ous.

Elaboració:
Tallar els alls a uns 3 o 4 centímetres, les carxofes a juliana i fregir-ho en una paella amb oli i un pessic de sal, posar-ho en una escorredora.
A continuació tallar les salsitxes a trossos petits i fregir.
Tornar-ho a posar tot a la paella, batre els ous i fer la truita.

Les quantitats depenen dels comensals.








Obrir la fogasseta i posar la truita dins.







Abans quan s'anava a menjar "la fogasseta" a l'Assut o al camp, los xiquets i xiquetes cantaven aquesta cançó: ¡Lo dijous Jarder fogasseta fogasseta, lo dijous Jarder fogasseta menjaré; on aneu? -a les tauletes, a menjar les fogassetes; què beureu? -aigua de l'Assut de la font del canyut!







diumenge, 26 de febrer del 2012

Benvinguts


Sempre havia pensat que al jubilar-me, tindria temps per recopilar totes les receptes de cuina que sé, moltes de la meva mare, moltes que he llegit i moltes fetes a gust meu. 
L'any passat vaig fer un curset d'introducció a informàtica i ara he pensat que és un bon moment per ficar en ordre totes aquestes receptes i donar-les a conèixer. La cuina per mi sempre ha estat un motiu d’interès, de molt petita ja escoltava amb atenció parlar a la meva mare de plats de cuina que preparava als banquets i celebracions de casaments i comunions, ja que feia de cuinera per a qui la cridava en aquests esdeveniments. 
Per mi el cuinar i presentar un plat a taula és una gran satisfacció. A part de cuinar i portar la casa, he treballat durant 24 anys en una botiga de roba i complements meva. No obstant això, al arribar a casa sempre em venia de gust cuinar.
La meva cuina no és de sofisticacions, és casolana, senzilla i d’aprofitament.
Intentaré cada mes penjar alguna recepta en relació als productes de temporada.
Podeu fer comentaris, preguntes i suggeriments.

Desitjo que sigui del vostre gust i que us agradi.